 |
| Il·lustració d'Antonello Silverini |
Quatre paraules
(sobre
la poesia)
Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de
sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull
dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
Món, país, llengua,
amor.
I afegeix: gairebé
Ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si
escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país, ja
entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric
llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu
amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et
trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.
Poema escrit
per Narcís Comadira
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada