dimecres, 6 de novembre de 2013

El mot, la paraula, el terme...


estrany adj. 2 1 Que ofereix quelcom d’extraordinari, d’inacostumat, d’inexplicable, que excita la curiositat, la sorpresa, l’admiració. És un animal estrany, que sembla mig peix mig ocell. 

(Diccionari de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans)

“En Joel fa que sí amb el cap. És clar que hi anirà...
Mentre caminen pels carrers, en la foscor de l’hivern, en Joel pensa que és estrany que algú hagi mort precisament avui al bosc. El mateix dia que havia decidit perdre’s expressament i deixar-se morir congelat en una muntanya de neu.”

El gos que corria cap a un estel de Henning Mankell. Editorial Columna Jove (pàg. 139).