estrany adj. 2 1 Que ofereix quelcom d’extraordinari, d’inacostumat, d’inexplicable, que excita la curiositat, la sorpresa, l’admiració. És un animal estrany, que sembla mig peix mig ocell.
(Diccionari
de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans)
“En Joel fa que
sí amb el cap. És clar que hi anirà...
Mentre caminen
pels carrers, en la foscor de l’hivern, en Joel pensa que és estrany que algú hagi mort precisament avui al
bosc. El mateix dia que havia decidit perdre’s expressament i deixar-se morir
congelat en una muntanya de neu.”
El gos
que corria cap a un estel de Henning Mankell. Editorial Columna Jove (pàg.
139).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada