Bones festes i feliç any nou!

El pessebre és una representació popular i tradicional de la commemoració del naixement del Messies, del Misteri del Nadal. Els pessebres es fan per mitjà de figures plàstiques a l'interior de les cases, a les esglésies i a molts altres indrets, i sembla que són una romanalla dels lararis romans. El pessebre típic és de suro, molsa i figures que es transmeten generacionalment i que representen personatges populars: el caçador, la filadora, el pastor, la bugadera, el pescador o el caganer. En l'actualitat però, també són moltes les cases que elaboren pessebres amb altres materials incloent-hi, no sense embuts, personatges mediàtics en clau humorística i irreverent. Tradicionalment, el pessebre es comença per Santa Caterina, el 25 de novembre, i es desfà el dia de la Candelera, el 2 de febrer.

(Informació extreta de estes.org: l'espai on comença la festa, disponible a: http://www.festes.org/directori.php?id=4) 

El caganer

En un pessebre ha d'haver-hi
un nen Jesús i el Sant Josep
també la Verge Maria,
una vaca y una mula
y mal penjat un angelet.

Però sobretot hi ha d'haver-hi,
hi ha d'haver-hi un caganer.

Hi ha d'haver-hi escorça i molsa
i un poblet ben nevadet
i un riu de paper de plata,
pastorets i pastoretes
al voltant d'un foc rogent.

En un pessebre hi ha d'haver-hi
tres gallines i un ferrer,
un ramat de cabres sueltes
i una iaia castanyera
i un dimoni dins l'infern.

Agafeu la cartolina
retalleu un cel immens
i afegiu-li unes estrelles.
Els que no tinguin llumetes
hi podran posar gomets.

També hi ha d'haver tres reis
amb tres patges, tres camells,
que vénen des de l'Orient,
carregats, porten presents.
Què bé que ens ho passarem!

Al pessebre hi ha d'haver,
hi ha d'haver-hi un tamboret
perquè hi segui Sant Josep.
I si no hi ha tamboret,
que el pobret s'estigui dret.

No us en oblideu mai més
en un pessebre hi ha d'haver
en un pessebre hi ha d'haver-hi
hi ha d'haver-hi un caganer.

 Cançó d'Albert Pla