 |
| Il·lustració de Ramon Calsina |
Quan arriba la tardor, i el temps del fred
comença a dibuixar-se a l’horitzó retornen les festes a la vora del foc. En el
nostre calendari, la Castanyada i la menja de panellets són uns costums que,
malgrat haver perdut el seu caràcter d'ofrena funerària original, segueixen
complint una important funció social.
(Text extret de Festes.org: espai on comença la
festa, disponible a: http://www.festes.org/directori.php?id=4)
Poema a la Castanyada
Regna el primer fred
sota l'auspici dels
panellets,
la collita dels fruits secs
i la princesa ufana avui
festejada.
Oh, protagonista de la
Castanyada,
oh, castanya ja madurada,
oh, fruit daurat de la
tardor!
Estrella a la llar de foc,
contemporània de les
carabasses,
els moniatos i els
rovellons,
sàvia castanya que omples
paperines,
disfresses iaies
i omples de fum l'ambient
tot anunciant un hivern ja
incipient
Poema de Isabel Barriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada