dilluns, 3 de setembre de 2018

Recomanació de setembre

La lectura que us recomano aquest mes d’octubre és Sweet Sixteen d’Annelise Heurtier.

Cal que ens situen a l’any 1957 a Arkansas (Estats Units), en plena segregació racial, és a dir, la separació dels ciutadans per raons de raça, en aquest cas, entre blancs i negres. Aquesta divisió provoca un assetjament verbal i físic violent als habitants negres, que en molts casos acaba en la mort d’algun membre. A poc a poc, els negres es manifesten, s’organitzen i van guanyant drets. Una de les decisions més importants de la història social d’aquell país va ser que el Tribunal Suprem va declarar inconstitucional la segregació racial a les escoles públiques.

Dins d’aquest context, la història es centra amb la Molly, una de les nou estudiants negres que anirà al Liceu Central de Little Rock, un prestigiós institut de blancs que decideix implicar-se en el procés d’integració.

Tot el relat està explicat en primera persona i contraposa la visió de la Molly i de la Grace. La Molly representa la raça oprimida, la que pateix les injustícies i la que lluita per un món igualitari. En canvi, la Grace és el pol oposat, representa la veu dels blancs (el rebuig i odi que cap els negres) i a una classe social adinerada que té criades negres i es preocupa d’estar a la moda. A través d’aquestes dues veus, el lector pot copsar les dues realitats i entendre el motiu dels actes de cada bàndol.

El títol del llibre juga molt amb la ironia, «Sweet Sixteen» és expressió que significa els «dolços 16». A Estats Units i el Canadà, es celebren els 16 anys amb una festa, ritual d'iniciació a la majoria d'edat. Les dues protagonistes, la Molly i la Grace, fan 16 anys i els seus «Sweet Sixteen» estan molt lluny de ser un dia feliç i bonic, ja que s’hauran d’enfrontar a una violència racial que les uneix i els hi fa veure que els negres i els blancs podem lluitar junts contra la segregació racial.

Com veieu és un llibre dur i colpidor, sobretot quant saps que es basa en fets reals. És una lectura ràpida, que t’endinsa en la seva història ja que utilitza un llenguatge proper, clar i amè. Crec que l’estil de la novel·la també hi té un paper clau:  evitant recrear-se en els fets més desagradables (dramatisme, llàgrima fàcil), assoleix una dimensió de «memòria històrica», és a dir, cal explicar allò que ha passat als adolescents d’una forma respectuosa i plasmant els pensaments i sentiments dels grups implicats.

Bé, espero que gaudiu del llibre i... bona lectura!