dimarts, 29 de maig de 2018

Màrius Sampere 1928-2018

El poeta barceloní Màrius Sampere ha mort el passat dissabte als 89 anys a causa d’una llarga malaltia. Sampere, que pertanyia a la generació nascuda abans de la guerra civil, com Jordi Sarsanedas i Rafols Casamada, va ser un autor autodidacte que no assoliria un reconeixement fins als anys 80, malgrat haver escrit des dels 60. L’estil personalíssim del poeta uneix claredat, humor i una certa transcendència fruit de la seva relació amb un Déu a qui intenta apropar-se d’una forma nihilista però gens dolorosa. 
Entre les nombroses distincions a la seva trajectòria hi ha la Creu de Sant Jordi (1999), el Premi Nacional de Cultura (2003), el Jaume Fuster (2010) i el Lletra d’Or (2016).  Amb motiu de l’entrega d’aquest últim, Sampere va explicar el seu concepte de poesia i de poeta, afirmant que aquest “es nodreix de tots els estímuls exteriors que rep i els converteix en vibració poètica, la seva interpretació de la realitat,” una interpretació del caos “perquè resulti intel·ligible”. “Tot el que faig jo és poètic perquè visc en la poesia” va afegir.
Font: El Periódico
Us deixem amb un dels seus poemes:


UN DIA VAIG ESCRIURE
Un dia vaig escriure que fer poesia
consistia talment a preguntar
a cada nom quin altre nom volia per a ell: et dius
enyor, ¿no et vols pas dir pressentiment o cuc?,
la pluja
és el teu nom, ¿vols dir-te llàgrima? D'això
fa molt de temps i els noms no van respondre mai,
deu ser que s'ho pensaven.
Ara és diferent, no ho escriuria.
Sé que cap cosa,
tot i sent l'enveja permanent d'una altra,
per tal com és ella mateixa no pot desistir
del seu esforç essencial, no té resposta, és
pura indecisió, només vacil.la. I han passat molts
anys
i cada nom s'està morint vora el caliu
del seu sentit primer i invariable.
I penso, ja de lluny,
que la poesia és fer emmudir
el llavi de la terra amb la paraula justa.