XI Premi Helena Jubany

L’Associació Cultural Helena Jubany i Lorente, la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró i el diari Ara, amb la finalitat de mantenir viu el record de l’Helena Jubany, enamorada del món dels llibres des de tots els angles (lectora obstinada, periodista de cròniques culturals, llibretera, bibliotecària, autora de ressenyes, correctora, escriptora novella i narradora de contes), i d’encomanar el seu gust per la lectura i la ficció literària tant en el vessant escrit com en el de la transmissió oral, convoquen l’XI Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats d’acord amb les bases següents (bases en format PDF). El termini d’admissió dels treballs es clourà el dia 1 d’octubre de 2018.

Poema del mes

Il·lustració de David Hettinger

Leer, leer, leer, vivir la vida
que otros soñaron.
Leer, leer el alma olvidada
las cosas que pasaron.
Leer, leer, leer, ¿seré lectura
mañana también yo?
¿Seré mi creador, mi criatura
seré lo que pasó?

Miguel de Unamuno

150 anys del naixement d’Aureli Capmany i Farrés i dels 100 anys del naixement de Maria Aurèlia Capmany i Farnés.

Avui fa 150 anys que va néixer Aureli Capmany (Barcelona, 1868 – Barcelona, 1954), folklorista de formació autodidacta. També va ser fundador de l’Orfeó Català i de la revista infantil En Patufet. Pare de Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918 – Barcelona, 1991), novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina. Va ser regidora de Cultura a l’Ajuntament de Barcelona als anys 80 del segle passat.

Mort de Forges als 76 anys

Ahir dijous 22 de febrer va morir Antonio Fraguas «Forges», reconegut humorista gràfic. Des del bloc ens acomiadem gaudim de les seves vinyetes. 

Recomanació de febrer

La lectura que us recomano aquest mes de febrer és Verne y la vida secreta de las mujeres planta escrita per Ledicia Costas.

Aquest llibre presenta un argument molt original. En ple segle XIX, a la ciutat de Vigo hi viu una família d’apotecaris, formada pels avis, Melisa i Philipot, i la néta Violeta. El secret mil·lenari de la família es que pertanyen a l’estrip de les dones plantes i en arribar a una certa edat es transformen en la planta que porten el seu nom. El punt culminat de la història és la metamorfosi de l’avia Melisa i el seu ingrés al bosc de les dones planta, un indret submergit a l’oceà, inaccessible i il·localitzable als mapes. És en aquest moment, on s’activa l’acció i intervenen personatges, com Jules Verne, que dissenyaran un pla per evitar la mort de l’avia Melisa.

La força de la història recau en les dones plantes. A través de descripcions molt senzilles i plenes d’evocacions a la natura, coneixem les característiques d’aquests personatges femenins de cert aire mitològic.

L’autora fa un clar homenatge a l’escriptor Jules Verne i a tot el què ell representa: atracció per tecnologia, màquines i mecanismes, i la capacitat de crear i inventar tota mena d’andròmines. Bo i que aquesta ambientació pot semblar que creï una certa distància amb el lector, la veritat és que Verne y la vida secreta de las mujeres planta t’atrapa des del primer moment. El seu ritme pausat però a l’hora ple d’acció i la combinació d’elements reals i de ficció donen al llibre un cert aire de misteri que t’endinsa de ple en una lectura emocionant.

Bé, espero que gaudiu del llibre i... bona lectura!

21 de febrer: Dia Internacional de les Llengües Maternes

Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, de què ens serveix?

Joan Solà

150 anys del naixement de Pompeu Fabra i 100 anys de la publicació de la Gramàtica Catalana.

Avui fa 150 anys del naixement de Pompeu Fabra, gramàtic i lexicògraf, va expressar des de molt jove el seu interès per la lingüística. Les seves primeres propostes en el camp de la gramàtica veuen la llum sota el segell de L’Avenç. El 1912, va publicar la seva fonamental Gramàtica de la llengua catalana, que tindrà una nova versió el 1918: Gramàtica catalana, que l’Institut d’Estudis Catalans va adoptar com a oficial.
Per més informació podeu consultar la web Any Pompeu Fabra 2018 

El mot, la paraula, el terme...

Invisible: adj. [LC] Que no pot ésser vist, que escapa a la vista.

"Era com si una mà invisible li oprimís el pit. El Sol, invisible a causa dels núvols."

(Diccionari de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans)

..."Sí que volies", va dir el monstre, "però alhora no".

En Conor va agafar aire pel nas i va alçar els ulls per mirar la cara del monstre, ampla com una paret davant seu.

-Com poden ser certes totes dues coses?

"Perquè l'ésser humà és una bèstia complicada", va dir el monstre. "Com pot ser que una reina sigui alhora una bruixa bona i una bruixa dolenta? Com pot ser que un apotecari tingui mal caràcter però bon criteri? Com pot ser què algú tingui mal criteri però bon cor? Com pot ser que un home invisible estigui encara més sol un cop el veuen?...

Un monstre em ve a veure, de Patrick Ness. Sembra. (pàg. 201)

Dimecres Cendra

Dijous Gras

Il·lustració d'Aliona Bereghici

Avui és dijous llarder i comença el Carnestoltes. El primer dia de Carnestoltes és típic menjar botifarra d’ou, truita o coca de llardons. El Carnestoltes són dies de disbauxa, xerinola i rauxa. La gent surt al carrer disfressada amb comparses, carrosses o amb família i amics.

Art i lectura

Jean Raoux

El proper 5 de febrer...

Resultats del premi Jordi Sierra i Fabra de literatura juvenil

Inés Cortell, amb la novel·la Buenos días, Laia ha sigut la guanyadora d'el premi d'enguany. 

Aquesta jove valenciana ja va quedar finalista l'any 2017 i ha aconseguit guanyar en aquesta edició.

La novel·la de Cortell tracta el tema de les malalties poc conegudes com l'Asperger, malaltia que té el germà del protagonista.