Lectura recomanada pel mes de desembre

Aquest mes de desembre us recomano no una lectura, sinó un conjunt de lectures sobre les distòpies, un gènere que actualment té molt d’èxit.

Les distòpies es caracteritzen per explicar històries ambientades en una societat futurista, organitzada de tal manera que l’individu viu de forma opressiva, sense llibertats i manipulat per l’Estat o els Dirigents per no qüestionar-se el model que l’envolta.

Personalment, és un gènere que m’apassiona ja que, molt sovint, en aquestes històries, hi veig una crítica molt aguda a la nostra societat actual, la qual cosa em fa pensar i reflexionar.

Els llibres que us recomano són un recull de novel·les i còmics disponibles a la biblioteca.

Primer de tot, començo pels clàssics i segurament els més coneguts. Així us recomano 1984 de George Orwell, on l’ull del “Gran Germà” us vigila, us mira, us controla. En Un món feliç d’Aldous Huxley hi descobrim un indret on tot està manipulat genèticament per crear individus segons les necessitats del sistema. Ray Bradbury, en Fahrenheit 451, descriu una societat on llegir està prohibit ja que pot generar en els individus un pensament propi i lliure.

El còmic V de Vendetta d’Alan Moore hi apareix un personatge misteriós que fa diverses accions per posar en dubte el sistema polític imperant.

Actualment, s’han publicat un munt de novel·les distòpiques destinades als més joves i que han sigut traslladades al cinema. La trilogia que va encetar aquesta moda va ser els Jocs de la fam de Suzanne Collins. En aquest llibre, l’autora ens explica que els Jocs de la Fam són un esdeveniment televisiu anual on un nen i una nena (tributs) d’entre dotze i divuit anys, corresponents a cada un dels dotze districtes, són seleccionats per sorteig per enfrontar-se els uns contra els altres en un joc de supervivència controlat. En aquest joc simulat estan obligats a matar-se entre ells fins que només en quedi un. Aquesta celebració dels jocs de la fam és un recordatori a la població dels dies foscos en què els districtes es van revoltar.   

Lauren Oliver en la trilogia de Delirium ens presenta un govern totalitari en el qual s’ensenya que l’amor és una malaltia. Així, en el moment que els adolescents compleixen divuit anys es sotmeten a una cura quirúrgica que elimina aquest sentiment.   

Veronica Roth ha escrit també una trilogia pels més joves, el títol del primer llibre és Divergente. Divergent significa no ser de cap facció, la qual cosa significa que pots tenir més d’una forma de pensar i d’actuar. Ser divergent és igual a perill, a mort, a anar contra el sistema...

Per últim destaco, El corredor del laberinto, trilogia escrita per James Dasher. Tal i com indica el seu títol, un grup d’adolescent estan tancats dins d’un laberint, sense recordar res del seu passat, i han d’intentar sobreviure poder fugir d’aquest indret.

Bo i que, les distòpies poden semblar un gènere un pèl depriment i negatiu, us haig de dir que, la gran majoria de novel·les es caracteritzen per tenir un protagonista que rebutja l’ordre establert i intentar actuar per canviar les coses... això si! no sempre tenen un final feliç.

Bé, espero que gaudiu de les novel·les ... i bona lectura!