MURAIL, Marie-Aude. Simple. Estrella Polar.
Aquest estiu he llegit Simple, una novel·la amb un argument que, a primer cop d’ull, pot
semblar trista i un pel tràgica, però que l’autora tracta amb molt de respecte, tendresa i tocs d’humor.
L’argument gira entorn de dos protagonistes: en Simple i
Kléber. En Simple és un jove discapacitat de vint-i-tres anys d’edat real, però
de tres anys d’edat mental, que depèn totalment del seu germà Kléber, de disset
anys. La mare dels nois és morta i el pare no es vol fer càrrec d’en Simple. En
Kléber assumeix fer-se càrrec del seu germà, per tal d’evitar el seu ingrés en
un centre especialitzat. Gràcies a l’herència de la mare, els dos germans
aconsegueixen llogar unes habitacions en un pis d’estudiants.
De fet, tota la història es centre en la convivència, del
dia a dia, del grup de joves que viuen en el pis: primer són
contraris a compartir l’espai amb el Simple, però a poc a poc se’l van estimant
i al final, gràcies a la seva sinceritat i innocència, tots acabaran trobant
respostes a alguns dubtes existencials propis de l’adolescència.
Simple és una
novel·la que es llegeix ràpid, ja que des del primer moment t’atrapa, ja sigui
pels seus personatges o bé pel to i ritme, gens carregós ni carrincló, que
utilitza l’autora. És una bona lectura per reflexionar sobre el tema de la discapacitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada