Homenatge a Pere Calders

Avui 29 de setembre fa 100 que va néixer Pere Calders, un dels escriptors més llegits de la literatura catalana. Ha destacat com a contista.
Pere Caders (1912-1994) es dóna a conèixer als primers anys trenta amb dibuixos, articles i contes a diaris i revistes. Als vint-i-quatre anys publica els primers llibres: el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén. Exiliat a Mèxic durant vint-i-tres anys, on coincideix amb el seu cunyat, l'escriptor Avel·lí Artís Gener "Tísner", escriu els que han estat considerats els seus millors textos, que tenen des del primer moment el reconeixement de la crítica, com els contes de Cròniques de la veritat oculta (1955) i de Gent de l'alta vall (1957), i la novel·la Ronda naval sota la boira (1966). Torna a Catalunya el 1962. Fa feines editorials i col·laboracions periodístiques i encara disposa de temps per escriure L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual guanya el Premi Sant Jordi. A la dècada dels vuitanta li arriba la popularitat arran de l'èxit del muntatge teatral Antaviana, creat per la companyia Dagoll Dagom i basat en contes seus. Des d'aleshores es van reeditant tots els seus llibres i encara se'n publiquen de nous amb contes inèdits. Rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1986) i poc abans de morir és distingit amb el Premi Nacional de Periodisme (1993).
(Text de Jordi Ferrer  publicat a Pòrtic, de la web de l’Associació d'Escriptors en Llengua Catalana)

El pròxim 1 d'octubre...

Recordeu que, igual que el curs passat, el primer dilluns de cada mes la biblioteca surt al patí, per oferir-vos una petita tria de llibres per tal que us animeu a llegir.

Novetats en llibres

Ja teniu disponible a la biblioteca els següents títols: 

Equinocci de tardor

Il·lustració d'Alicia Varela

Otoñal

Inocentes en su caída

desnudas

se entregan al charco

con suavidad de humo.

Ahora peces,

las hojas nadan hacia el invierno.

 Poema de Nela Río

21 de setembre. Dia Internacional de la Pau

Il·lustració de Chandlar O'Leary

61a Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern

Il·lustració Pilarín Bayés

Del 21 de setembre a l 7 d’octubre, el passeig de Gràcia de Barcelona es tornarà a omplir de llibres d’ocasió antics i moderns, des d’exemplars recentment editats fins a rareses bibliogràfiques. Al voltant de la Fira s’organitzen activitats, una de les quals és l’exposició monogràfica que es fa amb l’objectiu de dotar la Fira d’un centre temàtic i de mostrar al públic les joies bibliogràfiques que s’hi refereixen.

Per més informació sobre la Fira, podeu consultar el següent enllaç: www.gremillibrevell.cat

Un vídeo interessant : Momentos de lectura

Lectura recomanada del mes de setembre

MURAIL, Marie-Aude. Simple. Estrella Polar.

Aquest estiu he llegit Simple, una novel·la amb un argument que, a primer cop d’ull, pot semblar trista i un pel tràgica, però que l’autora tracta amb molt de respecte, tendresa i tocs d’humor.     

L’argument gira entorn de dos protagonistes: en Simple i Kléber. En Simple és un jove discapacitat de vint-i-tres anys d’edat real, però de tres anys d’edat mental, que depèn totalment del seu germà Kléber, de disset anys. La mare dels nois és morta i el pare no es vol fer càrrec d’en Simple. En Kléber assumeix fer-se càrrec del seu germà, per tal d’evitar el seu ingrés en un centre especialitzat. Gràcies a l’herència de la mare, els dos germans aconsegueixen llogar unes habitacions en un pis d’estudiants.

De fet, tota la història es centre en la convivència, del dia a dia, del grup de joves que viuen en el pis: primer són contraris a compartir l’espai amb el Simple, però a poc a poc se’l van estimant i al final, gràcies a la seva sinceritat i innocència, tots acabaran trobant respostes a alguns dubtes existencials propis de l’adolescència.

Simple és una novel·la que es llegeix ràpid, ja que des del primer moment t’atrapa, ja sigui pels seus personatges o bé pel to i ritme, gens carregós ni carrincló, que utilitza l’autora. És una bona lectura per reflexionar sobre el tema de la discapacitat.   

Poema del mes

Il·lustració de Durga Bai

El bosque encantado

Pegado a mi cuerpo

me cuelga este brazo,

pero si lo estiro

se parece a un árbol.

Cinco ramas parten

del  tronco alargado,

son los cinco dedos

que forman la mano

Poema escrit per Ignació Sanz