JANER MANILLA, Gabriel. He jugat amb llops.
En Marcos és un nen que neix en un entorn de pobresa tot just acabada la guerra civil. És el mitjà de tres germans i, quan té 5 anys, la mare mor en el part del petit. El nadó se l’emporta una tia per criar-lo, del germà gran se’n fa càrrec un oncle i en Marcos es queda amb el pare, que aviat coneix una altra dona i hi comença a conviure. La dona exerceix de madrastra i estova en Marcos contínuament sense que el pare faci gaire per impedir-ho. Enduts per la pobresa, tots tres viuen en un poble de muntanya, arraulits dins una cabana de carboners, criant porcs i cabres.
Un dia apareix un home a cavall, entrega uns diners al pare i s’enduu en Marcos. El pare l’ha venut a un terratinent. En Marcos va a parar a una casa gran, on és alimentat. Una nit, el terratinent el torna a pujar al cavall i el duu a les muntanyes. Allà l’entrega a un empleat seu, un home vell que viu com un ermità a l’interior d’una cova i que és l’encarregat de criar i pasturar el bestiar del terratinent (unes 300 cabres). L’home es diu Damià, és poc parlador i ensenya en Marcos a tenir cura de les cabres i a sobreviure a la muntanya; en Marcos aprèn a alimentar-se de llet de cabra, de conills, de móres d’esbarzer, de cireres d’arboç, de raïm salvatge... Una nit, en Damià surt de la cova i ja no hi torna més. En Marcos es queda sol i, quan el terratinent puja a recollir unes quantes cabres, el nen li pregunta per en Damià, però l’home no li dóna cap explicació, només li diu que l’únic que l’ha de preocupar és tenir cura del bestiar.
A poc a poc, en Marcos s’habitua a viure sol a la cova i comença a relacionar-se de manera instintiva i natural amb els animals del bosc: ocells, colobres, llops, rates, àguiles, guineus..., que, al seu torn, es relacionen amb ell com si fos un més de la muntanya. En Marcos, lentament, comença a oblidar la seva part humana i sent que conviure amb els animals salvatges li és més senzill que amb les persones. Gairebé se li ha esborrat el record del pare.
Un dia, 13 anys després de ser venut, el guardabosc d’un vedat de caça el descobreix corrent a quatre grapes pel bosc, entre els animals. L’endemà es presenta a la vall una parella de la guàrdia civil que empresona en Marcos i el porta al poble. Un cop allà, el barber li talla els cabells i el noi és conduït al quarter de la guàrdia civil. Enmig de l’enrenou que s’organitza, apareixen el pare i el terratinent que el va comprar. A en Marcos li costa reconèixer el pare. Les autoritats li pregunten què vol fer i amb qui se’n vol anar, però ell, desconcertat, no sap què dir. Llavors apareix un jove anomenat Joan, que estudia per ser capellà en un seminari, i s’ofereix a fer-se càrrec d’en Marcos. En Marcos accepta. Amb tota la paciència del món, en Joan intenta que en Marcos es torni a adaptar a la vida civilitzada, però al noi, tot i que fa progressos, li costa molt menjar novament amb coberts, dormir en un llit, anar amb roba, calçar sabates, relacionar-se amb les persones... Durant un temps treballa com a pastor d’ovelles, en una residència de convalescents i en la construcció, entre altres oficis.
Deu anys després d’haver abandonat la vida al bosc, sobreviu com pot enyorant dia rere dia els amics animals amb qui va conviure 13 anys. Els patrons dels llocs on treballa es cansen d’ell de seguida, perquè el consideren un tarambana. No pot desempallegar-se del tot del seu estigma d’home salvatge.
(Resum del llibre extret de la Guia de Lectura elaborada per l'editorial La Galera, disponible a http://www.enciclopedia-catalana.com/ftp/grec/fundacio/PROPOSTES/PDF%20Guies%20Certamen/guia_Jugat_amb_llops.pdf)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada