dimecres, 30 de novembre de 2016

Premi Cervantes 2016


L’escriptor Eduardo Mendoza ha estat guardonat amb el Premi Cervantes 2016, reconeixement que atorga cada any el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport i que està dotat amb 125.000 euros.

Així ho ha anunciat el ministre d’Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, en un acte celebrat a la Secretaria d’Estat de Cultura. El Cervantes, considerat el Premi Nobel de les lletres castellanes, va guardonar l’any passat l’escriptor mexicà Fernando del Paso.

El 23 d’abril del 2017, dia que es commemora la mort de Cervantes, l’escriptor rebrà aquest guardó durant una cerimònia que, com és habitual, tindrà lloc a la Universitat d’Alcalá de Henares i que estarà presidida pels reis Felip i Letícia.

En aquesta edició, el jurat ha estat format pels dos últims guardonats, Juan Goytisolo i Fernando del Paso, així com de membres proposats per la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), l’Acadèmia Salvadorenca de la Llengua Espanyola, la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), la Unió d’Universitats de l’Amèrica Llatina, l’Instituto Cervantes, el ministre d’Educació, Cultura i Esport, de l’Associació Internacional d’Hispanistes i de les federacions d’Associació de Periodistes d’Espanya.

Font: Madrid, 30 (Europa Press) ; Vilaweb(text) ; Danny Caminal (fotografia)

A la biblioteca disposem de sis obres de l'autor: El año del diluvio; El misterio de la cripta embrujada; La ciudad de los prodigios; La verdad sobre el caso Savolta; Sin noticias de Gurb i Una comedia ligera.

30 de novembre: Dia de les Llibreries

Per celebrar el Dia de les Llibreries res millor que aquestes vinyetes còmiques publicades a la pàgina de Facebook, Libreros, una webcómic sobre libreros, de la llibreria Tomo y Lomo del centre de Madrid, on es recull amb molt d’humor anècdotes del seu dia a dia. 



 

dimarts, 29 de novembre de 2016

Premi de narrativa Joanot Martorell de Gandia 2016

El Joanot Martorell de narrativa és un premi creat el 1979 que atorga la ciutat de Gandia (Pais Valencià) en el marc del Premis Literaris Ciutat de Gandia, que també inclouen el Premi Ausiàs March de poesia. 

Enguany s'ha guardonat a Ponç Puigdevall en narrativa i Dolors Miquel en poesia:



Ponç Puigdevall (Sant Feliu de Guíxols, 1963) ha obtingut el 37 Premi Joanot Martorell de Narrativa amb la seva obra ‘Il·lusions elementals' mentre que Dolors Miquel (Lleida, 1960) ha obtingut el 54 Premi Ausiàs March de Poesia per ‘El guant de plàstic rosa', segons que ha informat Edicions 62 a través d'una nota de premsa. Tots dos autors han estat els guardonats en aquesta edició 2016 dels premis literaris Ciutat de Gandia, convocats i gestionats per l'Institut Municipal d'Arxius i Biblioteques, organisme autònom de l'Ajuntament de Gandia. L'editorial Edicions 62 publicarà el gener del 2017 tots dos llibres. Els guardons s'han lliurat aquest divendres en el marc d'una gala.
Segons que informa l'editorial, el protagonista d' ‘Il·lusions elementals' és “un col·leccionista d'errors. Un home sense ni cinc, entossudit a confondre's quant a l'amor, amb certa tendència a oscil·lar entre la melancolia i la destrucció, entre la rutina i l'excés”. El llibre narra un viatge a les tenebres d'un escriptor que per fugir dels grans temors que li generen les vicissituds que viu a Girona “emprèn un viatge que, sense adonar-se'n, l'aboca a la més estricta indigència” amb “l'únic al·licient diari de sobreviure a la gana, al fred, a la por. I vèncer el cansament de l'ànima que a poc a poc es contagia al cos”.
L'autor, Ponç Puigdevall s'ha dedicat durant molts anys a la crítica literària als diaris El Punt i El País, i també ha col·laborat a La Vanguardia i Time Out. L'any 1991 va guanyar el Premi Andròmina amb ‘Un silenci sec', i el 1998 va publicar ‘Era un secret'. Amb la novel·la ‘Un dia tranquil' (2010) va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona. El volum de contes ‘L'atzar favorable' (2012) i recentment ‘D'incògnit' (2016) l'han consolidat com un dels escriptors més exigents de la narrativa catalana contemporània. El volum ‘Els convidats de pedra' (2016), centrat en un grapat d'obres clàssiques desconegudes de la literatura catalana, recull part de les seves ressenyes crítiques.
Pel que fa al premi Ausiàs March de poesia, ‘El guant de plàstic rosa' es tracta d' un llibre d'una enorme potència imaginativa i expressiva, escrit treballosament a còpia d'anys. “A partir d'una imatge insòlita, la del cadàver d'un home podrint-se a l'aigüera, s'hi descabdella una reflexió lírica sobre la vivència de la mort”, informa Edicions 62. Dolors Miquel (Lleida, 1960) ha publicat una quinzena de llibres de poemes, entre els quals ‘Llibre dels homes' (1998), ‘Haikús del camioner' (1999), ‘Mos de gat' (2002), ‘AIOÇ' (2004), ‘Missa pagesa' (2006) o ‘La dona que mirava la tele' (2010), i les versions de poesia catalana medieval aplegades a ‘Cap home és visible' (2010). La seva llarga trajectòria l'ha consolidat com una de les veus més potents del panorama poètic dels Països Catalans.

Font: El Punt / Avui+ (text) ; ACN (fotografia)

Premi de Pedagogia Marta Mata

L’escriptor Joaquim Carbó i el Diari de l'Educació, han estat premiats amb els Guardons Marta Mata 2016
L'escriptor Joaquim Carbó, a títol individual, i el Diari de l'Educació, col·lectiu, són els premiats enguany amb els Guardons Marta Mata, que atorga l'Associació de Mestres Rosa Sensat des de fa catorze anys. L'acte de lliurament dels guardons, i del 36è Premi Marta Mata de Pedagogia, lloc avui dimarts 29 de novembre a les 18 hores a la seu de l'associació (avinguda de les Drassanes, 3, Barcelona).
L'escriptor Joaquim Carbó i Masllorens (Caldes de Malavella, 1932) s'ha destacat tant per la seva obra per a nois i noies com per la destinada als adults. Va ser un dels fundadors de la revista Cavall Fort, i sempre s'ha interessat per la pedagogia, la literatura infantil i juvenil, i el foment de la lectura entre els infants i els joves.
Per la seva banda, el Diari de l'Educació, nascut l'any 2013 a Barcelona, és un mitjà digital de qualitat i plenament consolidat, que informa sobre educació en tots els seus nivells i vol ser un punt de trobada de la comunitat educativa. Projecte compartit amb el diari digital CatalunyaPlural.cat, forma part de la iniciativa periodística Fundació Periodisme Plural, entitat sense ànim de lucre que defensa el periodisme independent i els valors de cohesió social.
En edicions anteriors han rebut els guardons, entre d'altres, Carles Capdevila, Francesco Tonucci, Soledat Sans, Vicenç Navarro, Eulàlia Valeri, Jordi Cots, Maria Dolors Bonald, Cesc i Joan Barril, pel que fa al guardó a títol individual, i l'Auditori, Raval Xamfrà, el Moviment de les Comunitats Educatives de les Illes Balears, Cavall Fort, Pallassos Sense Fronteres, Cromosoma i Nous Formats de TV3, a títol col·lectiu.

dilluns, 28 de novembre de 2016

Els Pastorets d’en Folch i Torres (1916-2016)

Aquest any 2016 se celebra el centenari d’Els Pastorets escrit per Josep Maria Folch i Torres. En paraules de Ramon Folch i Camarasa (fill de l’autor): “Els Pastorets han estat, són i seran, un autèntic fenomen social, arreu de Catalunya. En els nostres pobles, viles i ciutats, entre professionals i sobretot en el món dels aficionats, les generacions d’actors i d’espectadors se succeeixen, i els papers representats per uns són substituïts espontàniament, al pas del temps, pels fills i els néts, i cada dia de representació és una veritable festa familiar, i també els espectadors, petits o grans, se succeeixen, en una cadena de germanor on tothom col·labora amb il·lusió, sense plànyer esforços. Per tot plegat i també perquè el pare va tenir l’encert d’evitar el perill de caure en un excés de didactisme, i va saber posar l’obra, en tot moment, a l’abast del públic infantil i adult, avui, en arribar al Centenari de l’Obra, tot permet augurar, crec jo, llargs anys de vida a Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús d’en Folch i Torres.”

divendres, 25 de novembre de 2016

25 de novembre: Dia Internacional de l'Eliminació de la Violencia contra les Dones

 
Il·lustració de Ben Tour

Mujeres


Las mujeres como yo

no saben hablar;

la palabra se les clava en la garganta

como una espina,

y prefieren tragársela:


Las mujeres como yo

sólo saben llorar,

su remiso llanto

de repente

mana

como

una vena cortada.


Las mujeres como yo

reciben las bofetadas

sin atreverse a devolverlas.

Tiemblan

de cólera

contenida.


Leonas enjauladas,

las mujeres como yo

sueñan…con la libertad.

Poema de Maram Al-Masri i traduït per Rafael Ortega

dimarts, 22 de novembre de 2016

100 anys de la mort de Jack London


Avui, 22 de novembre, fa 100 anys que va morir Jack London, escriptor estatunidenc, autor del conegut llibre d'Ullal Blanc.
D'aquest autor a la biblioteca de l'institut tenim: 
  • El silencio blanco y otros relatos
  • La llamada de lo salvaje 
 

divendres, 18 de novembre de 2016

200 anys de Frankenstein

Aquest any 2016 fa exactament 200 anys que Mary Shelley va escriure la novel·la Frankenstein o el Prometeu modern, encara que va ser publicada al cap de dos anys, en 1818.
Aquesta novel·la es centra amb Víctor Frankenstein un científic que, abromat pel dolor de la mort de la seva mare, investiga tècniques sobre com tornar a la vida els éssers. Crea un monstre, del qual fuig fastiguejat pel seu aspecte. El monstre intenta apropar-se als humans, que el rebutgen, i s'amaga al camp, on observa durant un any la vida d'una família i adquireix una mínima educació. Alhora, però, s'adona de com és de diferent de les persones i com mai l'acceptaran, motiu pel qual mata un parent del científic.
Aquest, quan s'assabenta, va a buscar la seva criatura i mantené un diàleg on el monstre es justifica i es lamenta de la seva solitud. Després, li demana una companya com ell, a canvi de desaparèixer de la seva vida i no fer més mal. Víctor, però, no compleix la seva promesa per por a crear un altre monstre similar i comença una persecució mútua per donar-se mort (després que diversos estimats del científic siguin assassinats per la criatura). Al Pol Nord, Víctor mor de malaltia i el monstre se suïcida.
Si teniu ganes de llegir aquest clàssic, a la biblioteca de l’institut hi trobareu diverses edicions.

dimecres, 16 de novembre de 2016

Suzanne, de Leonard Cohen (1934-2016)



Fa una setmana el cantant, novel·lista i poeta Leonard Cohen va morir. Des de la biblioteca el recordem i ens despedim d'ell a través de la lletra de la seva cançó titulada Susanna. 









Susanna té una casa enllà de la ribera.
Us hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre.
 I la nit amb ella és vostra. És mig boja i això us tempta.
I ella us dóna te i taronges d'unes terres estrangeres.
I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella, de seguida us capta l'ona.
 Mira el riu i deixa entendre que ella té un amor per sempre.
 I voleu fer el camí amb ella. I sabeu que ella el fa a cegues.
I sabeu que ella es confia, que el seu cos es dóna al vostre per no res.

I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua,
 va passar un temps fent de guaita i va veure que el buscaven
de tants homes uns pocs homes: sols aquells que s'ofegaven.
I va dir: «Des d'ara, els homes mariners seran i amb barques aniran...».
 Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre.
Solitari com un home, deixà anar sobre nosaltres el seu clam.
 I el camí que ell fa feu vostre i voleu seguir-lo a cegues.
Confieu potser per sempre. L'esperit d'ell mou el vostre com un cos.

 I llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa.
Al vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres,
mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra.
I us ensenya a veure coses que no hauríeu sabut veure,
entremig d'escombraries i entremig de flors enceses,
com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen.
I Susanna el mirall desa. I voleu fer el camí amb ella.
 I voleu seguir-la a cegues. Confieu potser per sempre.

 L'esperit seu ella ajusta al vostre cos.

Traducció al català feta per Josep Maria Andreu

Premio Nacional de narrativa 2016

L'escriptora Cristina Fernández Cubas ( Arenys de Mar, Maresme, 1945), ha estat guardonada pel ministeri d'Educació, Cultura i Esport amb el Premio Nacional de narrativa 2016 per La habitación de Nona, un recull de contes publicat per Tusquets l'any 2015 que ja va guanyar el Premi de la Crítica.
El jurat ha destacat que La habitación de Nona "reflecteix la maduresa d'una obra que representa l'excel·lència del relat breu" i que l'autora "barreja amb mestria la quotidianitat i la fantasia, i aconsegueix l'essència i la vitalitat pròpies del millor d'aquest gènere literari". El premi està dotat amb 20.000 euros.
L'autora va estudiar dret i periodisme i va exercir de periodista en els seus inicis. Va publicar el seu primer llibre de contes el 1980, Mi hermana Elba, amb Tusquets, l'editorial amb qui ha publicat la majoria de les seves obres. Considerada una mestra del relat curt, que ha practicat sovint, també ha publicat dues novel·les (El año de Gracia i El columpio) i una obra de teatre (Hermanas de sangre). El 2013 va fer servir el pseudònim Fernanda Kubbs en la novel·la La puerta entreabierta. Font: ara.cat

A la biblioteca disposem d'un exemplar de la seva obra Mi hermana Elba y los altillos de Brumal.
(Informació extreta de ara.cat)

Recomanació del mes de novembre

La lectura que us recomano aquest mes de novembre és Al viento de la Camarga de Federica de Cesco.

Aquest és un clàssic recuperat, és a dir, és un llibre publicat en 1966 i que s’ha tornat a editar en l’actualita per la seva qualitat literària. 

El personatge principal del llibre és l’Estella, una noia d’uns 14 anys que a causa de la precipitada mort del seu pare, es queda orfe. A partir d’aquí Estella decideix seguir amb l’ofici tradicional del seu pare, el de gardian (pastor de vaques i toros, un vaquer), per tal de poder tirar endavant. Estella aviat s’adonarà que és un ofici dur i cansat, no tant per l’esgotament físic, sinó pel rebuig i oposició que genera aquest ofici realitzat exclusivament per homes.

Dins d’aquest argument, cal afegir-hi un seguit d’elements que embelleixen i potencien la puresa de la història: la naturalesa, el clima i el paisatge peculiar de la Camarga. No és difícil veure l’estreta relació entre tots aquests elements, on la força de les descripcions permet veure un entorn no sempre idealitzat. L’Estella ha de conviure amb el fred, la neu, la pluja i el vent, la xafogor dels estius, amb l'escassetat de menjar pels animals.... Però també, com a lector, et submergeixes dins l’espectacular paisatge de la Camarga, un delta verge ple de vida animal i vegetal.

Bo i que el llibre reflecteix la duresa de la vida, és una lectura molt recomanable, ja que l’autora explica a través de l’Estela la lluita per aconseguir allò que es desitja. De fet, és com si l’autora volgués demostrar que una dona, si s’ho proposa, pot fer el mateix que un home.

Bé, espero que gaudiu del llibre i... bona lectura!

dimarts, 15 de novembre de 2016

Novetats setembre-desembre 2016

Accés a les portades
Els darrers mesos hem rebut un bon grapat de llibres per compartir amb vosaltres. N'hi ha per tots els gustos, des de les històries de Fairy Oaks pels més joves fins a les darreres novetats de les sagues de Harry Potter i Cazadores de sombras. Llibres sobre dinosaures, dracs, fades, astronomia i física quàntica. Si voleu veure les portades cliqueu sobre aquest text.

dilluns, 14 de novembre de 2016

El mot, la paraula, el terme...

trinxera f. [LC] [DE] Excavació estreta i més o menys llarga, la terra extreta de la qual es fa servir de parapet, que serveix per a protegir els soldats contra el foc dels enemics.
f.[OP]Rasa . f. [OP] Excavació per sobre el nivell de la rasant, estreta en relació amb la seva llargària i amb els costats protegits per murs de contenció, o amb prou estabilitat per raó del seu talús, que es construeix per obrir un camí, un canal, etc.
f. [LC] Gavardina del tipus que usaven els militars en la Primera Guerra Mundial.
(Diccionari de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans)
Si és possible ser feliç enmig d’un malson, aleshores el Topthorn i jo vam ser feliços aquell estiu. Havíem de recórrer cada dia el mateix trajecte atapeït de perills fins a la primera línia del foc, que, malgrat les ofensives i contraofensives gairebé continuades, només es traslladava un grapat de metres en una direcció o l’altra. Ens vam convertir en una presència habitual, en aquell sender ple d’esvorancs, arrossegant el nostre carro ambulància carregat amb homes agonitzants i ferits des de les trinxeres.
Cavall de guerra de Michael Morpurgo. Estrella Polar. (pàg. 83)

divendres, 11 de novembre de 2016

Setmana de la Ciència

Cartell de Berta Cumellas i Enric Justo
De l’11 al 20 de novembre se celebrarà a Catalunya la 21a Setmana de la Ciència.
Durant la Setmana de la Ciència se celebraran tot un munt d’activitats de divulgació científica arreu del nostre territori. Jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs, tallers científics… tot un ventall de possibilitats al teu abast.
Enguany els temes centrals de l’edició d’enguany són, d’una banda, els llegums, amb motiu de la celebració de l’Any Internacional dels Llegums; la cartografia, amb motiu de la celebració de l’Any Internacional del Mapa; i la relació global/local amb motiu de la celebració de l’Any Internacional de l’Entesa Mundial.
La Setmana de la Ciència també es celebra a l'institut, amb conferències, el concurs de vídeos i jocs matemàtics.

dimarts, 8 de novembre de 2016

Premi Herralde de Novel·la 2016

Ahir dilluns 7 de novembre, el mexicà Juan Pablo Villalobos va rebre el Premi Herralde de Novel·la per la seva obra No voy a pedirle a nadie que me crea.
El Premi Herralde de Novel·la va ser creat en 1983 i l’otorga l’editorial Anagrama cada any a novel·les inèdites escrites en castellà.


dilluns, 7 de novembre de 2016

Poema del mes

Lección de gramática

Yo estoy, tú estás
y ella está y él también;
y todos los que estaban, estuvieron
y están muy bien.

Estamos, estaremos
nosotros; ella y él
estarán lado a lado y yo, que estuve,
estaré.

Y si acaso estuviera
alguien que no haya estado alguna vez,
¡bienvenido!, que estar es lo importante
–y que todos estén.
Poema de David Chericián

dijous, 3 de novembre de 2016

Concurs ficcions


EL 2 DE NOVEMBRE TORNA EL CONCURS FICCIONS

Si sou estudiants d'ESO, Batxillerat i Cicles Formatius podeu participar a propera edició del concurs literari Ficcions, l'aventura de crear històries. Us hi esperem!


Ja podeu consultar els títols seleccionats per començar les vostres històries en aquesta nova edició:http://www.ficcions.cat/ficcions/default.php


dimecres, 2 de novembre de 2016

Vols col·laborar per Sant Jordi?

Tens ganes de col·laborar en l’organització i preparatius dels 

concursos de Sant Jordi?
Com pots col·laborar:
  • assistint a les diverses reunions, per establir les bases dels concursos, decidir els temes, els premis, els dies d’entrega dels treballs...
  • fent el cartell de Sant Jordi, 
  • animant a participar als alumnes i difonent els concursos,
  • formant part del jurat i dictaminar els guanyadors,
  • dinamitzant l’acte d’entrega dels premis
Les teves opinions i suggeriments son de gran ajuda. 
 
Per mes informació, vina a la biblioteca

dimarts, 1 de novembre de 2016

1 de novembre: Tots Sants

Il·lustració de Yolanda Twivey
L’1 de novembre és la festa de “Tots Sants”, un dia dedicat als morts i que en diferents pobles es celebra amb festes i ritus molt diversos.
Com ja sabeu, aquí a Catalunya, aquesta diada es coneix com la castanyada . La castanyada també es celebra a la resta de la Península Ibèrica, encara que son festivitats un pel diferents, però bo i així, les castanyes hi tenen un presencia força marcada:
  • Galícia: el magosto és la festa tradicional, on es dona molta importància al foc i a les castanyes.
  • Astúries: celebren el magüestu, on és típic acompanyar les castanyes amb sidra dolça
  • País Basc: la castanyada rep el nom de gaztainerre. Un dels àpats típics d’aquesta festivitat és castanyes rostides acompanyades de cargols i morokil (massa de farina de blat de moro).
  • Extremadura: chaquetía o chiquitía és el berenar al camp que es fan els dies 1 i 2 de novembre, on es consumeixen fruits del temps, com ara figues, nous, magranes, castanyes i també coques. Hi ha la tradició de sortir a demanar tots aquests fruits de tardor per les cases.
  • Zamora, Àvila, Salamanca, Càceres, Badajoz i Toledo: la castanyada rep el nom de calbote
  • Portugal: el nom de la castanyada a Portugal és magusto