dilluns, 29 de juny de 2015

El mot, la paraula, el terme...



Matèria: f. 1 1 Allò de què una cosa està feta. 2 1 Allò que, ensems amb l’energia, constitueix l’univers físic. 3 1 Allò que és fonament d’un judici, d’un estudi, etc.
(Diccionari de la llengua catalana. Institut d'Estudis Catalans) 


“-I qui explicava aquests forats negres?

-En realitat, són grans estrelles que s’han apagat- va explicat la fada-. Quan una estrella enorme esgota el combustible que la fa brillar, es torna negra i supermassiva. Tota la matèria de l’estrella es concentra en una boleta de pocs quilòmetres. Imagina’t si està superconcentrada, que un trosset d’aquesta estrella de la mida d’un terròs de sucre pesa com un camió carregat de ferro. Quan això passa, diem que una estrella s’ha col·lapsat.”

La porta dels tres panys de Sònia Fernández-Vidal. La Galera. (pàg. 114)

dimecres, 24 de juny de 2015

24 de juny: Sant Joan



Il·lustració de Subi (Jona Subirana)
“La nit de Sant Joan és nit d’alegria.
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba.
De mans d’un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l’hivern es retira.

Si arribés l’amor mai més moriria.
Les flames del foc la nit tornen dia.
Si arribés l’amor, que dolç que seria.

La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l’any tant grinyoladissa,
comença a tancar-se, doneu-me xampany.
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!


Imitarem el sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de «verbena» ocells i astres.
I augmenten les virtuts d'herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.
Farem lentes rodones encerclant el foc.”


Fragment de la cançó «La nit de Sant Joan», de Jaume Sisa

dimarts, 23 de juny de 2015

Horari d'estiu de la biblioteca



A partir d’avui, la biblioteca farà horari d’estiu. Això vol dir ens trobareu els següents dies:
Dilluns
8:00 a 13:00
Dimarts
8:30 a 13:00
Dimecres
8:00 a 13:00
Dijous
8:30 a 13:00
Divebdres
8:00 a 13:00

dilluns, 22 de juny de 2015

Equinocci d'estiu



Il·lustració d'Olga Kvaska

L'estiu



Riu, riu

que ve l'estiu

ballant altiu.



Vesteix...

de roig,

de sol;

de blau,

de cel;

de verd,

de mar;

de groc,

de blat;

de blanc,

de cranc.


No,

el crac no va de blanc,

però també ve ballant.


Poema de Sàlvia del Berri

diumenge, 21 de juny de 2015

21 de juny: Dia Internacional de la Música



Il·lustració d'Aaron Jasinski

El que escucha música siente que su soledad, de repente, se puebla.
                                                                                                            
Robert Browning

divendres, 19 de juny de 2015

Lectura recomanada pel mes de juny



BOSCH, Lolita. El nen que volia matar. La Galera.
La lectura que us recomano aquest mes de juny és El nen que volia matar de Lolita Bosch.
És una d’aquelles novel·les quasi obligades de llegir ja que tracta d’una qüestió que socialment no està massa acceptada i es tracta com un tabú: les malalties mentals.
En Max és un noiet de 14 anys que pateix un desequilibri mental. Degut a un brot psicòtic, la vida d’en Max es veu greument perjudicada. Així, a través de la narració en primera persona, Max ens va explicant el seu dia a dia marcat per les pors, la desconfiança, els efectes dels medicaments, la relació amb els pares... El lector entra de ple en la ment del protagonista.
L’enfocament de la autora sobre aquest tema és molt respectuós, tot fugint de la sensibleria i la llàgrima fàcil. Al meu entendre, això ho aconsegueix a través d’una descripció breu, senzilla i directa.  
El desenllaç de tota la història m’ha agradat moltíssim, ja que en Max, en el moment d’incorporar-se de nou a l’institut, i acompanyat dels seus pares, intenta explicar davant dels seus companys que li passa. Aquest final m’ha fet reflexionar, ja que exposar en primera persona el que sent i pensa una persona amb una malaltia mental està molt allunyat de la nostra realitat. És a dir, no és una pràctica molt estesa que un nen o jove que pateix algun tipus de trastorn (del tipus que sigui) parli obertament dins del grup-classe, tot aclarint dubtes i pors. És només així, quan les coses es parlen i es coneixen, que desapareix el rebuig i la incertesa que pot generar una malaltia.
Bé, espero que gaudiu de la novel·la i... bona lectura!