dimarts, 29 d’abril de 2014

divendres, 25 d’abril de 2014

Celebració de sant Jordi



El dia 23 d’abril va tenir lloc l’acte d’entrega dels premis dels concursos de Sant Jordi a la Sala d’actes de l’institut. Durant tot el mati, es van repartir els següents premis:

CONCURS LITERARI

Els finalistes de la Categoria A, corresponen als alumnes de 1r i 2n d’ESO, escollits pel jurat van ser els següents treballs:

El destino no està escrito con palabras de Marina Hidalgo de 1A:
[…] Era tentador ir a jugar con las ramas, pero nadie vendría conmigo, pues César había cautivado la atención de todos con sus trucos de magia. Miré otra vez a aquel chico, pero ya no estaba. […]
La leyenda de Sant Jordi se ha reescrito d’Aina Morillas de 1D:
[…] Su pelo iba recogido en una intrincada trenza con hilos dorados, y su cabello era del color de la plata, como sus ojos. […]
Maxthers de Manuel Ubeda de 1D:
[…] Llamamos así a un Maxther que robó todo el dinero del banco de nuestro planeta. Llevamos mucho tiempo buscándolo y ahora dicen que está en la Tierra. […]
La guanyadora va ser Aina Morillas amb La leyenda de Sant Jordi se ha reescrito.

Dins de la categoria B, corresponent a 3 i 4 d’ESO, els finalistes van ser:

El amor de mi vida de Gold Onwuka de 4C
[…] el día que menos lo esperé me dijo un simple sí a esa pregunta que tanto misterio tenía y que intenté muchas veces en mi pasado. […]
Un dia más de Tracy Asmemsah de 4 B:
[…] Tenía voz suficiente para decirles basta, pero había algo en mí que no me dejaba decirlo, seguramente volvía a ser el miedo […]
Presente, pasado, futuro de Marc Bazaga de 4D:
[…] Tú sabrás tarde o temprano que en realidad fuiste tú quien hizo que tu madre estuviera viva. Tendrás una vida mínima-mente feliz.
L’escrit literari més puntuat pel jurat va ser Presente, pasado, futuro de Marc Bazaga, guanyador d’aquesta categoria.

Per últim, els finalistes de la categoria C, corresponent als alumnes de batxillerat, van ser:

El circ de la vida d’Enric Gonzalez:
[…]el número més perillós de tots els temps vinguts i per venir!!! I atenció, perquè jo mateix posaré la meva integritat en perill i em posaré rodejat de…atenció!, sis banquers amb ganes de capital, sense cap mena de protecció!! […]
Fuego y cenizas de Ivette Ortega:
[…] No hay duda de que sus palabras escondían una verdad tan fuerte, que al mínimo indicio de una chispa podría prender como el ardor de mil demonios. […]
Sigues tu mateixa de Ariadna Gomis:
[…] Perquè la vida és un repte rere un altre, perquè tu mateixa marques el rumb de la teva vida, perquè ja has elegit, perquè el dolor dels errors s’ha covertit en experiència i perquè el motiu val la pena. […]
La guanyadora va ser Ariadna Gomis per Sigues tu mateixa.

CONCURS FOTOGRÀFIC

El guanyador de la categoria A (corresponent a 1 i 2 ESO) del concurs fotogràfic va ser Tanc a l’atac de Carles Moya, Jordi Silva i Aran Guardeño. 


Tant la categoria B, corresponent a alumnes de 3 i 4 ESo, com la categoria C, que representa als alumnes de Batxillerat, el jurat va declarar els premis deserts degut a la baixa qualitat dels treballs presentats i a la poca participació.

CONCURS DE VÍDEO

El guanyador del concurs de vídeo corresponent als alumnes de 1 i 2 ESO va ser Sant Jordi al S.XXI realitzat per Soufiane Aissaoui, Ismael Louali, Adrià Bustamante, Hanae Benamar i Walid Aarbi.

Dins de la categoria B, corresponent als alumnes de 3 i 4 ESO, els guanyadors van ser:  El rescate de la princesa realitzat per Anoaur Joueid, Ayoub Joueid, Sergio Carroza i Faviana Zambrana.

La categoria C, dels alumnes de batxillerat, va quedar deserta degut a la poca participació.

Finalment, donar les gràcies a tots els alumnes que han participat en els diferents concursos de Sant Jordi, als col·laboradors i als músics i ballarins que varem dinamitzar l’acte de Sant Jordi. Gràcies a tos vosaltres hem pogut celebrar un Sant Jordi més a l’institut.

dimecres, 23 d’abril de 2014

Sant Jordi



Per celebrar Sant Jordi des del bloc, primer un poema...



Visca Sant Jordi

Il·lustració de Toshiyuki Enoki
Els contes i les llegendes
em deixen molt malament
dient que menjo princeses
i tota mena de gent.

Jo sóc una bona bèstia,
m'agrada moltíssim llegir,
passejar per la muntanya
i, quan arriba la nit,
dormir tranquil i feliç
acotxadet al meu llit.


Si trobeu el bon sant Jordi,
feu-me un favor,
si us plau,
digueu-li que sóc pacífic,
que no tinc res de babau
i que m'agradaria viure
relaxat i amb molta pau.

Poema de Lola Casa


…desprès una sèrie d’animació de cinc capítols (parodia de la llegenda de Sant Jordi), creada per un equip de 4 persones, tots del món de la il·lustració, l’animació i el disseny…


Gabriel García Márquez

Gabriel García Márquez
(Aracataca, Colòmbia, 1927 - Ciutat de Mèxic, 2014)

Gabriel García Márquez  va ser un escriptor colombià, especialitzat en novel·les, contes, guions i articles periodístics. Era conegut familiarment com a Gabo o Gabito (hipocorístic guajiro de Gabriel), des que el seu company del diari de Bogotà El Espectador, José Salgar, va començar a anomenar-lo així. El 1958, es va casar amb Mercedes Barch, amb qui va tenir dos fills, Rodrigo i Gonzalo. És considerat un dels autors més significatius del segle XX. Va obtenir el Premi Nobel de Literatura el 1982, segons la laudatòria de l'Acadèmia Sueca "per les seves novel·les i històries curtes, en què la fantasia i la realitat es combinen en un tranquil món d'imaginació rica, reflectint la vida i els conflictes d'un continent". La seva novel·la més reconeguda internacionalment és Cent anys de solitud, publicada el 1967, de la qual publiquem el fragment inicial:




Cien años de soledad
(1967)


[I]
         Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo. Macondo era entonces una aldea de veinte casas de barro y cañabrava construidas a la orilla de un río de aguas diáfanas que se precipitaban por un lecho de piedras pulidas, blancas y enormes como huevos prehistóricos. El mundo era tan reciente, que muchas cosas carecían de nombre, y para mencionarlas había que señalarlas con el dedo. Todos los años, por el mes de marzo, una familia de gitanos desarrapados plantaba su carpa cerca de la aldea, y con un grande alboroto de pitos y timbales daban a conocer los nuevos inventos. Primero llevaron el imán. Un gitano corpulento, de barba montaraz y manos de gorrión, que se presentó con el nombre de Melquíades, hizo una truculenta demostración pública de lo que él mismo llamaba la octava maravilla de los sabios alquimistas de Macedonia. Fue de casa en casa arrastrando dos lingotes metálicos, y todo el mundo se espantó al ver que los calderos, las pailas, las tenazas y los anafes se caían de su sitio, y las maderas crujían por la desesperación de los clavos y los tornillos tratando de desenclavarse, y aun los objetos perdidos desde hacía mucho tiempo aparecían por donde más se les había buscado, y se arrastraban en desbandada turbulenta detrás de los fierros mágicos de Melquíades. "Las cosas tienen vida propia —pregonaba el gitano con áspero acento—, todo es cuestión de despertarles el ánima." José Arcadio Buendía, cuya desaforada imaginación iba siempre más lejos que el ingenio de la naturaleza, y aun más allá del milagro y la magia, pensó que era posible servirse de aquella invención inútil para desentrañar el oro de la tierra. Melquíades, que era un hombre honrado, le previno: "Para eso no sirve." Pero José Arcadio Buendía no creía en aquel tiempo en la honradez de los gitanos, así que cambió su mulo y una partida de chivos por los dos lingotes imantados. Úrsula Iguarán, su mujer, que contaba con aquellos animales para ensanchar el desmedrado patrimonio doméstico, no consiguió disuadirlo. "Muy pronto ha de sobrarnos oro para empedrar la casa", replicó su marido. Durante varios meses se empeñó en demostrar el acierto de sus conjeturas. Exploró palmo a palmo la región, inclusive el fondo del río, arrastrando los dos lingotes de hierro y recitando en voz alta el conjuro de Melquíades. Lo único que logró desenterrar fue una armadura del siglo xv con todas sus partes soldadas por un cascote de óxido, cuyo interior tenía la resonancia hueca de un enorme calabazo lleno de piedras. Cuando José Arcadio Buendía y los cuatro hombres de su expedición lograron desarticular la armadura, encontraron dentro un esqueleto calcificado que llevaba colgado en el cuello un relicario de cobre con un rizo de mujer.

divendres, 18 d’abril de 2014

Lectura recomanda pel mes d'abril



Haddon, Mark. Barrabum!: o 70.000 anys llum. La Magrana.

Aquest mes d’abril us recomano Barrabum! escrita per Mark Haddon. El meu primer contacte amb aquest autor va ser a través de la seva famosa novel·la El curiós incident del gos a mitjanit, la qual em va sorprendre molt, tant l’originalitat de com planteja el tema com el seu estil narratiu. Així, engrescada per aquesta bona experiència, em vaig atrevir amb Barrabum!... i m’ha tornat a sorprendre.



En Jim i en Charlie detecten un comportament estrany i enigmàtic a dos professors del seu institut. L’obsessió per esbrinar el que amaguen aquests dos professors durà als protagonistes a descobrir que darrera de tot hi ha un pla alienígena per intentar reproduir-se i fer perdurà la seva espècie.

Bo i que la història pot semblar que té un argument descabellat i un pel infantil, és una lectura molt divertida, plena de situacions surrealistes i que t’arranquen més d’un somriure. És un llibre fresc, innocent, simpàtic i que es llegeix molt ràpid. Especialment, en destaco el tractament acurat dels protagonistes. És a dir, l’autor en cap moment ridiculitza ni “infantilitza” els personatges principals, sinó que, tot el contrari, els descriu com a persones dignes, plenes d’energia, sentiments i amb capacitats per superar qualsevol entrebanc. Aquesta característica m’ha recordat molt al llibre Les bruixes de Roald Dahl.

Lectura recomanada pels alumnes de primer cicle de secundària i pels amants de les aventures, dels extraterrestres i de l’acció i la intriga.  Llibre ideal per llegir-lo a l’estiu.

Bé, espero que gaudiu de la novel·la... i bona lectura!